Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem de les cookies. De tota manera, pots canviar la configuració de cookies en qualsevol moment. ACCEPTAR | Més informació
Notícies anys anteriors:

Notícies

Dijous 14 de febrer. Conferència: Quatre aspectes econòmics i socials de la digitalització

  • Ponent: Joan Majó, doctor enginyer industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya, polític i acadèmic de la RACAB
  • Moderadora: Karma Peiró, periodista especialitzada en les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC)

El paper de la tecnologia a l’hora de crear eines que amplifiquen les capacitats físiques o cognitives de les persones en la relació amb el seu entorn natural ha generat un nou escenari que anomenem «societat digital». Però els efectes econòmics i socials que duu associat aquest canvi van més enllà del codi digital; amb la qual cosa, l’adjectiu «digital» ofereix una visió massa tecnocràtica front les oportunitats i perills que la digitalització duu associats, que van molt més enllà.

La digitalització en el món del treball comporta conseqüències econòmiques i socials. Empeny a considerar la transparència i la privacitat. La sobreabundància d’informació obliga a analitzar-ne la repercussió en el funcionament de la democràcia. Les convergència entre les tecnologies digitals i les biotecnologies, que permetran modificar profundament el propi ser humà i els seus processos evolutius, obriran nous escenaris que forçaran a interrogar-nos sobre les implicacions ètiques i polítiques que se’n derivaran. 

Per a reflexionar plegats, un debat moderat entre el ponent i el públic assistent mirarà de recollir els punts que generen més inquietud.

 

Hora: 19:00 - Lloc: Seu de l'Acadèmia, Rambla 115 - Sessió pública amb aforament limitat a la capacitat de la sala.

ACTIVITAT: Divendres 8 de febrer. NIT DE LES ACADÈMIES CIENTÍFIQUES

La Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona col·labora amb el Biennal Ciutat i Ciència, organitzat per l'Ajuntament de Barcelona, amb l'activitat la Nit de les Acadèmies Cientifíques. A la RACAB està programada la xerrada: INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL I MÚSICA Josep Lluís Arcos, expert en tècniques d’aprenentatge automàtic i processos musicals.

Poder visitar la seu de les acadèmies científiques del país no és gens freqüent, i menys de nit. En el marc de la Biennal Ciutat i Ciència ho farem possible, i combinarem la visita a les seves instal·lacions, remarcables tant des del punt de vista patrimonial com històric, amb activitats expressament pensades per a aquesta nit.

La proximitat entre les diferents acadèmies que s’han sumat a aquest itinerari pot permetre els participants de la Nit de les Acadèmies Científiques de fer una visita combinada a diverses d’aquestes entitats:

  • Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
  • Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya
  • Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya
  • Biblioteca de Catalunya
  • Institut d’Estudis Catalans
  • Consell Superior d’Investigacions Científiques.


Per cloure l’activitat, de 22 a 23 h hi ha programada una xerrada en cadascun d’aquests espais. És, doncs, una nit dedicada a aquestes institucions centenàries que apleguen coneixement i que demostren la importància de la ciutat en l’àmbit de la recerca científica.

Divendres 8 de febrer
De 19 a 22 h: visites cada 30 minuts a cada espai (la Biblioteca de Catalunya es visitarà a partir de les 20 h).
De 22 a 23 h: conferència simultània a cadascun dels espais.

Places limitades. Cal inscripció prèvia.

Més informació a:

NIT DE LES ACEDÈMIES CIENTÍFIQUES

PROGRAMA Biennal Ciutat i Ciència

Marta Sanz-Solé nova acadèmica numerària

Dijous 17 de gener va tenir lloc a la seu de l'Acadèmia la sessió pública d'ingrés de l'Acadèmica Sra. Dra. Marta Sanz-Solé. El Sra. Sanz-Solé llegí la seva memòria d'ingrés intitulada "Deambular amb trajectòries d’equacions en derivades parcials estocàstiques". El discurs de reposta fou llegit per l'acadèmic numerari Excm. Sr. Vicenç Navarro Aznar. La Dra. Sanz-Solé s'incorpora a la Secció 1a Matemàtiques i Astronomia i ocupa la plaça de Probabilitat.

sessió pública d'ingrés de l'Acadèmica Sra. Dra. Marta Sanz-Solé
Sessió pública d'ingrés de l'Acadèmica Sra. Dra. Marta Sanz-Solé

Actes de celebració de l'Any internacional de la Taula Periòdica a la RACAB

La Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB) se suma a la commemoració de l’Any Internacional de la Taula Periòdica, proclamat per l’Assemblea General de les Nacions Unides, per ser una de les fites més significatives en el desenvolupament de la ciència.

La Secció de Química de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona promou diverses activitats per la commemoració de l’Any Internacional de la Taula Periòdica, proclamat per l’Assemblea General de les Nacions Unides.

La conferència «2019 Any Internacional de La Taula Periòdica dels Elements Químics: Una vella història de la Química!» del professor Jaume Casabó, que tindrà lloc dijous 24 de gener a les 19h a la seu de la RACAB (Rambla, 115) –i que és d’entrada lliure fins a omplir l’aforament– en serà el tret de sortida. + INFO

Una exposició sobre els elements de la taula periòdica, al vestíbul de l’edifici de la RACAB, anirà completant successivament la informació al llarg de l’any. Es tracta d’una explicació sobre la importància científica de la taula periòdica en les diverses disciplines científiques, els elements més importants en la història de la humanitat i els espanyols involucrats en la descoberta d’alguns elements.

Un primer panells sobre l’ordre periòdic dels elements químics, que va permetre Mendeleiev dissenyar la seva taula predictiva, romandrà tot l’any exposat. Al seu costat, s’alternaran diversos panells. «Elements de la vida», «elements per a eines, habitatge i mobilitat»; «elements per a microelectrònica»; «elements naturals i sintètics» i «investigadors espanyols que van contribuir al coneixement dels elements» en complementaran la informació seqüencialment.

 

 

Divendres 18 de gener. Presentació de l'Atles de Núvols de l'Observatori Fabra

Divendres 18 de gener a les 12:00h tindrà lloc a l'Observatori Fabra la presentació del llibre: Atles de Núvols de l'Observatori Fabra/Atlas de Nubes del Observatorio Fabra.


Preparat per Alfons Puertas (fotos) i Javier Martín Vide (text i gràfics), ha estat editat per la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB), amb la col·laboració del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya i de l'Obra Social "la Caixa", i que segueix les pautes del recentment publicat International Cloud Atlas de l'OMM de 2017.

 

Enllaços relacionats:

  • "Atles de núvols de l'Observatori Fabra". Tots els núvols, fotografiats i classificats amb els seus noms i la seva descripció. Notícia TV3
  • Tots els núvols del món, vistos des de l’Observatori Fabra. Un atles recull els diferents tipus de núvols fotografiats des de l'observatori barceloní. Vídeo notícia betevé

Dijous 24 de gener. Conferència Any Internacional de la Taula Periòdica dels elements químics

 

 

 

 

 

L'any 2019 ha estat declarat per les Nacions Unides (ONU) l'Any Internacional de la Taula Periòdica dels elements químics (IYPT 2019). Amb motiu d'aquesta celebració, la RACAB organitza el dijous 24 de gener, a les 19 hores, la conferència "2019 Any Internacional de La Taula Periòdica dels Elements Químics: Una vella història de la Química!", a càrrec de l'acadèmic Dr. Jaume Casabó i Gispert. D'aquesta manera la RACAB se suma a les activitats que ajudaran a donar a conèixer a la societat catalana la importància de la química en la nostra vida quotidiana.

RESUM

La Taula Periòdica dels elements Químics està considerada com l’eina fonamental per l’estudi sistemàtic dels elements químics i dels seus compostos. La Taula Periòdica, tal i com la coneixem avui dia, s’ha anat emplenant al llarg de molts anys, fonamentalment a partir del segle XVIII, gràcies a l’aportació de la feina de recerca de molts químics i altres científics.

L’estructura de l’actual Taula Periòdica ha evolucionat considerablement des dels primers treballs de Alexandre Chancourtois (1862) i William Odling (1864), precursors dels ben coneguts químics Julius Lothar Meyer (1870) i Dmitri Ivánovich Mendeléyev (1871).

Es pot dir que la Taula Periòdica és filla del segle XIX i que sorgeix com a conseqüència del descobriment i determinació experimental dels “pesos atòmics” dels elements químics. És la primera gran revolució de la Química moderna.

En el segle XX i amb el descobriment dels “nombres atòmics” fruit dels treballs dels físics E. Rutherford (1910) i H.G.J. Moseley (1013) esclata una segona revolució que dóna una base científica més sòlida a les Taules Periòdiques precedents. Finalment, la Mecànica Quàntica, en els anys 20 del segle passat, dóna la base teòrica de l’estructura de la Taula Periòdica que avui coneixem i utilitzem.

 

Hora: 19:00 - Lloc: Seu de l'Acadèmia, Rambla 115 - Sessió pública amb aforament limitat a la capacitat de la sala.

Francesc Salvà i Campillo i el telègraf elèctric a betevé

Podeu veure el vídeo realitzat per betevé dedicat al telègraf elèctric de Salvà i Campillo en motiu  del reconeixement de “fita històrica”. L'Institute of Electrical and Electronics Engineers distingeix l'invent de Salvà Campillo de 1804 com a "milestone", juntament amb el parallamps de Benjamin Franklin o la pila elèctrica d'Alessandro Volta

 

 

 

 

 

 

 

Font: betevé

Dijous 17 de gener. Sessió pública d’ingrés de l’acadèmica electa Dra. MARTA SANZ-SOLÉ

Dijous 17 de gener a les 19:00h tindrà lloc la sessió pública d’ingrés de l’acadèmica electa Dra. MARTA SANZ-SOLÉ qui llegirà una memòria intitulada: "Deambular amb trajectòries d’equacions en derivades parcials estocàstiques", i serà contestada en nom de la corporació per l’acadèmic numerari Excm. Sr. Dr. Vicenç Navarro Aznar.

RESUM

"Les equacions en derivades parcials estocàstiques (EDPE) són una àrea de les matemàtiques amb una activitat de recerca molt intensa. En el marc d’aquesta teoria es poden formular reptes teòrics atractius i difícils, a causa de la complexitat dels seus objectes d’estudi bàsics: processos estocàstics que, en general, tenen trajectòries irregulars. Les EDPE juguen un paper important en la modelització de fenòmens evolutius en un ampli ventall de camps científics, com la física, la biologia, l’economia, la meteorologia i les neurociències. La conjunció dels dos aspectes, problemes teòrics i aplicacions, contribueix a la vitalitat i impacte de l’àrea.

Aquesta memòria és una contribució a la teoria del potencial per EDPE. Hi estudiem un problema que té les seves arrels en la teoria probabilista del potencial, desenvolupada inicialment per almoviment brownià i els processos de Markov. L’objectiu final és donar resultats quantitatius sobre les probabilitats que les trajectòries de solucions d’EDPE visitin conjunts deterministes A, expressats en funció de la mesura i forma de A.

Comencem la memòria fent una descripció del problema en termes genèrics i, tot seguit, exposem els resultats clàssics sobre el moviment brownià i algunes generalitzacions. A continuació abordem els objectius que hem indicat en el paràgraf anterior. Primerament s’analitza el cas específic dels processos gaussians i, després de fer una introduccióa les EDPE, apliquem els resultats a exemples d’equacions lineals, per a les quals les solucions deneixen processos d’aquella classe. L’estudi de les probabilitats de sojorn per EDPE no lineals requereix establir prèviament resultats sobre les lleis univariants i bivariants dels camps aleatoris que en són solucions. Una eina adequada per a obtenir-los és el càlcul de Malliavin, del qual fem una breu introducció. Utilitzant, entre d’altres, tècniques d’aquesta teoria, presentem una extensió dels criteris relatius a processos gaussians que s’han exposat abans a processos més generals i els apliquem per a deduir resultats sobre les probabilitats de sojorn relatives a les equacions estocàstiques de la calor i d’ones no lineals".

 

Hora: 19:00 - Lloc: Seu de l'Acadèmia, Rambla 115 - Sessió pública amb aforament limitat a la capacitat de la sala.

Nous acadèmics electes (desembre 2017): Francisco J. Doblas-Reyes i Artur Ramon Navarro (desembre 2017)

El passat 13 de desembre van ser elegits dos nous acàdemics electes:

 

13 Des. Conferència (treball de torn): "Richard Feynman, un gran físic popular”

Dijous 13 de desembre a les 19:00h tindrà lloc a l'Acadèmia la lectura del treball de torn "Richard Feynman, un gran físic popular"(Treball de torn.Secció 2a. Física), a càrrec de l'acadèmic Dr. Ramon Pacual de Sans.

"A la història de la ciència, i de la física en particular, hi ha tota mena de personatges. Entre els que han rebut el premi Nobel de Física no hi ha dubte que Richard Feynman és dels més importants i merescuts i, alhora, més coneguts pel gran públic, especialment després de la commemoració del centenari dels seu naixement i per les moltes anècdotes que envolten la seva persona, que el fan molt popular i que ell va ajudar a promoure.

Sense evitar algunes notes biogràfiques de Feynman ni algunes de les seves facècies, intentaré explicar alguna de les seves grans contribucions a la física, l’electrodinàmica quàntica i els seus famosos diagrames, que el van portar a rebre el premi Nobel l’any 1965. Però també exposaré altres contribucions menys reconegudes però no menys importants, especialment aquelles més properes als que han estat els meus camps de treball, la mecànica quàntica i les teories de les partícules elementals, on va ser introductor de la idea dels partons".

 

Hora: 19:00 - Lloc: Seu de l'Acadèmia, Rambla 115 - Sessió pública amb aforament limitat a la capacitat de la sala.

Distincions i reconeixements a membres de l'Acadèmia: setembre - octubre - novembre 2018

Resum de les distincions i reconeixements rebuts a membres de l'Acadèmia:

12 de setembre. Concessió de la Medalla “Narcís Monturiol” al mèrit científic i tecnològic al Dr. Xavier Bellés.

Més informació:

 

Instauració del “SPIE Maria Yzuel Educator Award” en reconeixement als mèrits científics i acadèmics de la Dra. María Josefa Yzuel.

Més informació:

 

Parque Tecnológico Walqa, a Huesca, ha donat a un edifici el nom de la Dra. María Josefa Yzuel. "Edificio María Josefa Yzuel"

Més informació:

 

Participació de l’acadèmic Dr. Javier Martín-Vide en les en el Col·loqui: CAMBIO CLIMÁTICO Y FUTURO ENERGÉTICO dins de les “Primeras Jornadas Ciencia en el Parlamento 2018, 6-7 Noviembre”

Més informació:

El telègraf elèctric de Salvà i Campillo reconegut per l'IEEE com a fita històrica mundial

 
Detall: Francesc Salvà, obra del pintor José M Marqués, descoberta pel Dr. Cardenal durant la sessió d’homenatge celebrada a la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona, el 30 de desembre del 1900.

A proposta del capítol espanyol de l'IEEE (Institute of Electrical and Electronics Engineers) el telègraf elèctric de Francesc Salvà i Campillo ha estat reconegut com una fita històrica en la història de l’enginyeria. Atès que va publicar la seva memòria a la RACAB el 1804, el nom de Salvà serà immediatament rere el d’altres inventors com van ser Benjamin Franklin, per parallamps, i Alessandro Volta, per la pila elèctrica.

En la reunió plenària celebrada a Vancouver aquest cap de setmana, el comitè d’història de l'IEEE ha decidit distingir el telègraf elèctric de Salvà i Campillo com a milestone, és a dir, com a fita històrica; i no només com a precursor del telègraf –avançant-se en gairebé trenta anys a Morse–, sinó també per la seva proposta de telegrafia sense fils. La proposta va sorgir del capítol espanyol de l’institut, concretament del professor Antonio Pérez Yuste –membre sènior de la IEEE i professor d’Enginyeria de Telecomunicacions a la Universitat Politècnica de Madrid.

El seu reconeixement se celebrarà en el marc de les activitats commemoratives dels cinquanta anys de la secció espanyola de l’IEEE, divendres 23 de novembre en el Saló d’Actes d’ENDESA, a Madrid. I, properament, a la pròpia RACAB es col·locarà una placa lliurada especialment per l’IEEE.

És el segon milestone espanyol, després del de l’enginyer Leonardo Torres Quevedo, que va ser reconegut en 2007 pel desenvolupament del «telekino» –presentat a l’Acadèmia de Ciències de París–, un sistema per a controlar els globus dirigibles a distància, mitjançant ones hertzianes; així no es posava en risc la vida de cap persona.

El metge barceloní Francesc Salvà i Campillo (1751-1828), un il·lustrat que estava al corrent dels avenços científics i tècnics del seu moment, va fer propostes precursores i innovadores en diversos camps, entre ells, el de la incipient telegrafia: el coneixement i utilització de l’electricitat en les comunicacions. Samuel Morse va fer la demostració pública del seu telègraf el 1833.

El 16 de desembre de 1795, Salvà va presentar a la RACAB (aleshores Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts) –que comptava aleshores amb quaranta anys d’existència– la memòria «La electricidad aplicada a la telegrafia». I el 1804, a la mateixa RACAB, va presentar un prototip de telègraf fet amb una pila de Volta (recentment inventada) en lloc d’una ampolla de Leyden, per «emmagatzemar» l’electricitat, connectada a vint-i-dos parells de fils, cada un emprat per a transmetre una lletra o un caràcter. A la RACAB es conserven les factures dels fils de coure que va comprar per a fabricar el prototip de telègraf.

Memoria sobre el  Galvanismo aplicado a la Telegrafía
Fragment de la primera pàgina de:  Memoria sobre el  Galvanismo aplicado a la Telegrafía por el Dr. D. Francisco Salvà , presentada a la RACAB el 22 de febrer de 1804

Les reflexions de Salvà van anar més enllà. Va proposar que els cables del telègraf elèctric es podrien reduir amb un codi de caràcters. Que es podria protegir el cable per comunicar Alacant i Mallorca; i que la possibilitat d’aprofitar la càrrega iònica de l’aigua de mar, podia concebre una telegrafia sense fils.

Professionalment, Salvà i Campillo era metge i en l’exercici de la seva professió va contribuir a estudiar els resultats de la vacunació contra la verola, que li van valer un premi de la Société Royale de Médecine, de París. També va ser professor de l’Acadèmia Medicopràctica de Barcelona (avui Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya), que ell va contribuir a crear.

Per relacionar l’aparició d’epidèmies amb el temps, va recollir dades meteorològiques diàries durant més de quaranta anys des de casa seva, al Carrer de Petritxol –on hi ha una placa que el recorda. Les seves dades van ser publicades al Diari de Barcelona, des de la fundació el 1792. També va participar en demostracions de globus aerostàtics i va dissenyar un submarí; i va acompanyar Pierre Méchain en la determinació de la longitud del meridià de Dunkerke-París-Barcelona, que més tard va ser utilitzat per a la definició del metre com a unitat de longitud.

El Museu Alemany d’Obres Mestres en Ciència i tecnologia de Munic (Deutsches Museum von Meisterwerken der Naturwissenschaft und Technikel) considera el constructor i inventor del primer cable de telecomunicació. L'Associació Catalana d'Enginyers de Telecomunicació atorga el Premi Salvà i Campillo, que reconeix els professionals del sector. Ara, Salvà és reconegut per la IEEE.

 

Cristina Junyent
Projecció Social RACAB
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

 

22 Nov. Conferència (treball de torn): "Hidrocarburos no convencionales”

Dijous 22 de novembre a les 19:00h tindrà lloc a l'Acadèmia la lectura del treball de torn "Hidrocarburos no convencionales"(Treball de torn.Secció 4a. Ciències de la Terra), a càrrec de l'acadèmic Dr. Mariano Marzo Carpio.

"En la industria del petróleo y del gas no existe una definición universalmente aceptada de lo que se entiende por convencional o no convencional. En general, en un determinado momento, este último término se aplica a cualquier acumulación de petróleo o gas que requiera tecnologías de producción significativamente diferentes a las utilizadas mayoritariamente hasta entonces. Sin duda, esta acepción resulta imprecisa y demasiado ligada al factor tiempo. A largo plazo, como resultado de la evolución tecnológica, lo no convencional adquiere la categoría de convencional desde el momento en que una tecnología extractiva deja de ser una excepción para convertirse en norma.

Según la Agencia Internacional de la Energía (AIE) el petróleo no convencional incluye las siguientes categorías: 1) lutitas con kerógeno (kerogen shales o oil shales), 2) petróleo ligero de rocas compactas (light tight oil o LTO), 3) arenas petrolíferas o arenas asfálticas (oil sands o tar sands), 4) petróleos extra-pesados (extra-heavy oils) y 5) Líquidos del carbón y del gas ural (coal-to-liquids o CTL y gas-to-liquids o GTL).

Por su parte, según la fuente citada, el gas no convencional incluye: 1) gas de rocas compactas (tight gas), 2) gas de lutitas (shale gas), 3) metano de capas de carbón (coal-bed methane o CBM), 4) hidratos de metano o hidratos de gas (gas hidrates) y 5) los denominados gas pobre (lean gas) y gas ácido (sour gas).

Los recursos no convencionales de petróleo y gas son abundantes y, en algunos casos, su producción resulta técnica y económicamente viable. Además, la distribución geográfica de estos recursos diversifica las fuentes de suministro tradicionales, muy concentradas en Oriente Medio y Rusia.

El estancamiento e inminente caída de la producción de crudo convencional hará que en el futuro los petróleos no convencionales ganen protagonismo, muy especialmente de aquellos con menor coste de extracción y con menor impacto medioambiental. Durante la próxima década, el aumento de la extracción, particularmente en los Estados Unidos y Canadá, ayudará a debilitar temporalmente la hegemonía de la OPEP que, sin embargo, recobrará el control del mercado a mediados de la década de los veinte. Por su parte la producción de gas no convencional se extenderá en el futuro desde Norteamérica a otras partes del mundo, consolidando a largo plazo su aportación al suministro global de gas.

El cambio en la geografía de la demanda, cuyo centro se desplaza hacia Asia, junto a los cambios que la producción de hidrocarburos no convencionales introduce en el actual balance entre países exportadores e importadores, comportará una reorganización del flujo comercial del petróleo y del gas natural, con implicaciones sobre la seguridad de las rutas de suministro global.

Estados Unidos, que gracias a los no convencionales logra la autosuficiencia en el caso del gas natural y un bajo grado de dependencia de las importaciones de crudo, es el gran beneficiario a medio plazo de la revolución de los no convencionales. La Unión Europea, por el contrario, verá incrementar su dependencia de las importaciones de petróleo y gas".

 

Hora: 19:00 - Lloc: Seu de l'Acadèmia, Rambla 115 - Sessió pública amb aforament limitat a la capacitat de la sala.

[10 nov.] 23a Setmana de la Ciència. 1a Jornada de Sismologia a l'Observatori Fabra

El dissabte 10 de novembre realitzarem la primera Jornada de Sismologia, adreçada al públic general i pensada com un dia per aprendre i experimentar sobre aquesta ciència en general i els terratrèmols en particular, amb especial èmfasi a les activitats, institucions i treballs presents al nostre entorn més immediat.

El format serà de diverses comunicacions d'aproximadament 30 minuts cadascuna durant el matí i per la tarda d'experiències pràctiques i una visita a les instal·lacions de la Secció de Sismologia de l'Observatori Fabra.

Aquesta activitat organitzada per l'Observatori Fabra (RACAB) es realitza amb el suport i col·laboració de l'Institut Cartogràfic i Geològic (ICGC) i gràcies també a la participació de les següents entitats:

Direcció General de Protecció Civil (Generalitat de Catalunya), Laboratori d'Estudis Geofísics Eduard Fontserè (LEGEF-IEC), Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera (ICJTA-CSIC), Volcanes de Canarias, Departament de Ciències de la Terra i del Medi Ambient, Universitat d'Alacant i Raspberry Shake.

Més informació:

[11 i 18 nov.] 23a Setmana de la Ciència. Visites guiades a l'Observatori Fabra

L'Acadèmia participa a la 23a Setmana de la Ciència, amb visites guiades a l'Observatori Fabra. Visita que permet conèixer els orígens de l’Observatori Fabra i tot el seu recorregut històrico-científic fins a l’actualitat. Ciència, art i vida domèstica han format part d’aquest edifici singular des del 1904. Durant aquesta activitat el personal propi de l’Observatori mostrarà als visitants les tasques científiques que encara es mantenen ben vigents: l’astronomia, la meteorologia i la sismologia.